La bufada d'avui, diu així:


Acomiadar-te d'un lloc on no has estimat ningú, inclou el dolor de tot el que no ha estat i l'enyorança de tot el que s'esdevindrà darrere teu.

Iehuda Amikhai

viernes, 4 de mayo de 2012

Un captaire de llum s'entaula amb la lluna



De pròpia veu


Com cou el desgrat mentre resta plena la lluna
com s'atansa
invisible
-entre matolls-
el pou del càstig.

I em condemnareu
em condemnaràs
els dies de fosca.

Mentre duri aquesta pena
perquè ella ja no t'enlluerna
-l'has renegat-
com gosset abandonat a la cuneta
et sentiràs perdut
-fonedís-.

Però t'hauràs extraviat tu!

I imploraràs
desesperat.
Captaire de la seva llum.

No creure l'invisible.
Entreveure papallones
i proferir que són allà
-només-
perquè les pots toquerejar.

Oh, desagraït!
-que tot se t'ha donat
i encara-
malaguanyes els teus sentits!

I per què saps tu,
-incrèdula innocència-
que el que visten els teus ulls
és l'únic
l'autèntic?

I què en saps tu
de les primaveres que entreveig
entre els meus arbres?
I entre els teus.

Qui només obeeix el que toca
-cop d'ull prim-
serà pobre sempre.

11 comentarios:

  1. Pobra i magra. M'hi manca la veu, en aquest ordinador. Tan aviat com pugui, tornaré vers el poema per escoltar-lo en la vostra veu.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Jordi! Ja em diràs que et sembla! És el primer cop que ho faig, i ara que ho torno a escoltar hi veig moltes errades, però ha estat tot un atreviment per la meva part, i només per això ja n'estic satisfeta.
      Una abraçada!

      Eliminar
    2. Excel·lent. Torna-hi quan vulguis. S'agraeix.

      Eliminar
  2. M'agrada molt el títol d'aquest post i la foto s'hi escau d'allò més bé. Una bonica metàfora.
    El captaire i la lluna plena...Però els dies de la foscor no tenen perquè ser tristos, només cal pensar que la lluna tornarà a enlluernar al captaire de llum...
    La innocència, a voltes, és molt incrèdula, precisament per la seva pròpia esència.I no sé si les dues primaveres tenen coses en comú...
    I és veritat, qui és estret de mires , sempre serà pobre!!!
    Oh, i que guapo, això de dir el teu poema, tens una veu bonica
    i recites molt bé. jo ho he fet alguna vegada, però només llegeixo.
    Bon cap de setmana.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Què bé que t'agradi l'àudio, M. Roser! Sempre llegeixo en veu alta, a casa, les coses que escric. I m'encanta fer-ho. M'havia d'atrevir!!!
      Espero que la lluna torni a enlluernar al captaire de llum molt, molt aviat.
      Moltes gràcies i un petó!

      Eliminar
  3. Nasara, no deixis mai d'expressar el que portes a dins. Amb veu, amb paraula, sempre clara, tu no seràs mai pobra, perquè vas néixer rica per dins. Petons i bon dia.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Roser, quines paraules més boniques! Mentre segueixi viva necessitaré expressar-me, d'una manera o altra, però ho hauré de fer.
      Moltes, moltes gràcies!!
      Una abraçada ben forta!

      Eliminar
  4. Qui només obeeix el que toca
    -cop d'ull prim-
    serà pobre sempre.
    Què cert. :) M'encanta la iniciativa de recitar el poema, quina veu més dolça.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Verba!!! La veritat és que m'he divertit molt fent-ho :) i, escolta, com n'és de terapèutic sentir la teva pròpia veu i escoltar-te per anar netejant errades...
      Una abraçada!

      Eliminar
  5. Les lletres sonen diferent quan s'articulen en veu alta. M'ha encantat sentir-te llegir, tot interpretant els versos.
    No sé si coneixes altre blog veu: http://sala-delectura.blogspot.com/, en el qual m'agradaria que hi participessis, si vols.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No el coneixia, Pilar. Serà un goig molt gran per a mi poder-hi participar!
      Quantes coses portes entre mans! Aquest bloc és molt interessant!
      Quan ho tingui preparat et passaré un email a l'adreça que figura al bloc.
      Moltes gràcies, una abraçada!

      Eliminar