La bufada d'avui, diu així:


Acomiadar-te d'un lloc on no has estimat ningú, inclou el dolor de tot el que no ha estat i l'enyorança de tot el que s'esdevindrà darrere teu.

Iehuda Amikhai

sábado, 16 de febrero de 2013

Escletxa de papallones blaves

Fa molts dies que no escric. I no m'estic referint únicament al bloc. No ho faig, des de fa mesos, i fins fa una estona no m'he parat a preguntar-me el per què. Sempre penso que per a crear has d'absorbir molt, abans (o mentrestant).

Potser em passava això, que estava buida i m'havia d'emplenar.

Omplir-me el cos de papallones.

Des de que vaig acabar el semestre (treballs finiquitats, exàmens fets...) he estat una consumidora impulsiva dels llibres, revistes, butlletins, blocs... que tenia ganes.

M'he empapat de tot i s'ha obert una escletxa.

No em posaré a escriure el procés pel que porto navegant, des de fa ja anys, en referència a (això que ve és molt transcendental) el sentit de la meva vida i com viure-la. De l'angoixa, la por, la incertesa, l'interrogant total i les definicions excessivament "abstractes".... de què puc fer o què és el que sé fer/podria fer bé/seria feliç fent...

La revelació va començar amb una sola frase.

Un dia vaig saber, simplement, que fes el que fes, agafés el camí que agafés, aquest hauria de sustentar-se en aquesta afirmació: "ajudar a fer d'aquest món, un lloc millor".

 En quin aspecte, què és millor i que no ho és, etc. són temes que tocaria més endavant. El fet és que ja havia avançat molt, ara ja tenia alguna cosa i no només idees difuses barrejant-se'm constantment.



I això calia celebrar-ho!